Sisè Eportafoli
Aquesta
setmana vàrem acabar de parlar de el currículum començat a l’entrada anterior “Elcurrículum“, on vam definir aquest concepte i explicàrem
algunes de les característiques i conceptes crítics. Els currículums que teníem
fins ara eren bàsicament disciplinaris, es a dir, que es basaven en les
assignatures, on assignaven una competència a cada assignatura, i aquesta
competència només la relacionàvem amb una disciplina; això feia que les
competències no aprenguessin per a poder emprar-se en qualsevol situació que
sorgís.
Podem dividir les competències bàsiques en quatre branques fent així, que
tinguem vuit competències, les qual podem dir que responen als 4 saber de
Delors en La educación encierra un tesoro
(1996). El que s’hauria de fer es un currículum globalitzat on es fes una visió
total del coneixement. En aquest enfocament globalitzador les competències haurien
de poder relacionar-se amb qualsevol disciplina, per a que així es fes un coneixement
global, deixant apart les especialitats; fent que s’assolissin adequadament les
competències per a poder resoldre futures situacions que apareguessin en un
futur.
Tot això faria que no només es dugués a terme un caràcter disciplinar (on el
coneixement és organitzat per assignatures), sinó que també fos caràcter
interdisciplinar (coneixement entre dos disciplines) i el més important que
seria que el que donaria en aquest currículum global: el caràcter metadisciplinar,
on el coneixement és entre totes les disciplines i és equivalent a les
competències necessàries per al desenvolupament dels alumnes.
Apart d’aquest canvi curricular, on organitzem els continguts adequadament, hauríem
de dur a terme un seguit de canvis més, per així poder fer un aprenentatge
complet, eficaç i durador. Aquest canvis són els següents:
Dons en el moment en que ja hem dut a terme el canvi curricular, hem de pensar
en un canvi del professorat; ara és
demana un mestre professional, que sigui capaç de poder seguir i dur a terme el
nou currículum, que sigui capaç de orientar i ajudar a que cada alumne
desenvolupi les seves capacitats integrals, saben donar resposta a les demandes
de cadascú. A més a més no només hi ha d’haver un canvi en els mestres
individuals, sinó que hi ha d’haver un canvi en el conjunt de tots els
professors, els quals han d’ajudar-se entre ells, per a poder prosperar. I a
tot això també hi hem de sumar les relacions interactives, és a dir la relació
entre alumnes i mestres, que és molt important ja que el professor és un punt
de suport imprescindible per l’alumne
Aquest professor ha de saber organitzar els continguts de les classes i saber
crear seqüències didàctiques, per a que així el alumne aprengui amb un ordre
lògic, i vagi relacionant el que va aprenent. Però aquestes unitats didàctiques
que va fent han de ser flexibles, ja que ha de anar improvisant a mesura que
van sorgint els interessos i/o dubtes dels alumnes; però sobretot ha de saber
guiar-se entre les necessitats dels alumnes per arribar al objectiu final de
les activitats. Ha de ser un professor que sàpiga treballar per reptes i
esquemes (flexibles); formulació d’una pregunta als alumnes, i els creant-los
curiositat, i per resoldre aquesta pregunta sàpiga elegir l’estratègia i
competència/es més adequades, i sàpiga quins són els continguts que han d’assolir
els alumnes, per a que així ells construeixin el coneixement.
Desgraciadament el que més dificulta al
professorat per a dur a terme el seu paper, és el temps, el qual també hauríem de
sotmetre a canvi. Per a poder ensenyar i aprendre mitjançant les competències,
es necessitaria més d’una hora, que en l’actualitat és el temps que dura una sessió;
aquest horari que hi ha impartit a les escoles hauria de poder ser flexible,
per a que així les activitats no fossin tant reduïdes.
Un altre canvi que s’hauria de dur a terme és el de l’espai, el qual hi ha que
tenir-lo molt en compte, ja que és imprescindible i molt important per a l’aprenentatge
per competències, per el desenvolupament, per les relacions entre companys,
etc. Els alumnes no només han d’estar tancats dins les quatre parets de l’aula,
asseguts a cadires tot el dia, sinó que han de poder moure’s i tenir diferents
espais per a poder fer les diferents activitats mitjançant les diferents
competències. S’han de tenir espais oberts al món que ens envolta, per a poder
fer treballs d’investigació, exposicions, projectes,... A més a més la pròpia
aula pot estar dividida en subespais que s’utilitzin segons el context en el que
ens trobem, a més d’utilitzar la biblioteca, pati, excursions... Així es formarà
un coneixement enriquit amb experiències.
Hi ha que saber adaptar-se a l’entorn i estar
molt pendent a que és el que es demana a l’interior i a l’exterior de l’escola;
que és el que realment ens demana la societat, per a que així el que s’aprèn,
pugui ser utilitzat fora de l’escola. D’aquesta manera, entenent l’entorn, els
alumnes aprendran a conviure amb la diversitat i a treballar tant
individualment com per grups.
Per a poder dur a terme tots aquests canvis, s’ha
de produir el canvi en les eines i el material. Ja no és el llibre de text l’únic
material emprat per a ensenyar, sinó que hi ha que saber escollir les eines que
millor s’adeqüin al desenvolupament del coneixement; el professor ha de saber
emprar les tecnologies ja que, és una opció molt bona, i per saber emprar les
tecnologies hi ha que anar formant-se contínuament; si les tecnologies no es
saben emprar, el desenvolupament no es produeix. Els materials han de ajudar
als alumnes a resoldre els seus dubtes i poder dur a terme correctament la
pràctica, per això han de ser variats, i també podríem dir que les eines i els
materials haurien de ser flexibles i adequat, per a que s’adaptessin a les
necessitats de cada alumne.
Penso que tots aquests canvis són necessaris perquè
les escoles i metodologies que de moment seguim tenint, segueixen sent antiquades,
i en un món tan avançat i que avança tan ràpidament, es necessita anar
evolucionant i sobretot en un àmbit tant important com el de l’educació. Si
volem dur a terme aquest canvi, que anirà interrelacionat amb crear una societat
millor en un futur, han de produir-se els canvis que acabo d’esmentar; hem de
canviar el currículum i fer que els nous professor i intentar que els actuals, canviïn
el seu pensament i la seva metodologia, fent així que la formació i educació de
l’alumne sigui el més importat. Per això és necessari millorar tots els aspecte,
que a causa de l’evolució de la societat i de l’entorn, que han deixat de
funcionar, o que podem dir no han arribat a anar bé.
L’objectiu de tots aquestos canvis i de treballar i aprendre per competències,
és saber adaptar-se a l’evolució del món, per a que els alumnes puguin
desenvolupar el seu coneixement i les seves capacitats; tot això, ara és més
fàcil fer-ho ja que tenim molts més recursos que antes.
LES PERSONES EN EL MÓN
Per aquesta entrada havíem de posar un repte,
que pogués ser plantejat a classe, per a desenvolupar-lo i extreure’n conclusions,
creant així coneixement.
Aquest fi de setmana la meva fillola Denisse es va quedar a dormir a casa, i
jugant a maquillar-nos, va agafar una sobra d’ulls que tenia forma d’esfera i s’obria;
la va estar mirant una estona i em va dir “ Si això és el planeta on vivim -referint-se
al maquillatge- nosaltres estam aquí dins –apuntant dins de l’espai de l’esfera-
i les nostres cases i aquí hi dormim, mengem (...) “
Seguidament vaig explicar-li que no era així,
i vàrem anar a buscar una bola del món; li vaig dir que allò era la Terra on
nosaltres vivíem i li vaig ensenyar el puntet on estàvem situats nosaltres i em
va contestar “si hombre! Si dins aquesta
bola no hi queb ni jo, com anem a estar a es punt aquest ... i a més mus cauríem
d’es punt si estassem dalt aquí i les persones de baix de la bola estarien cap
avall”.
Vaig intentar explicar-li que era la llei de la gravetat, però el més fàcil que
vaig saber, i vaig posar-li un parell d’exemples com tirant coses al terra “La
Terra és milions i milions més grossa que aquesta bola del món, per això hi caben
tantes persones. I ens aguantem dalt de la bola per una cosa que se diu
gravetat que és una força que esta dins de sa terra -apuntant i ensenyant-li l’interior
del maquillatge-. Pues aquesta força fa que ens quedem ens quedem aferrats
enterra, igual que si ens caiem ens aferrem enterra i si tirem aquest coixí,
vets, va directament a aferrar-se al sol (...)”.
Però encara no ho acabava de vorer clar ja que em va dir “però enterra no és
rodó, ho veus?”, només se’m va ocórrer explicar-li que “com és tant tant tant gran la Terra i només en veiem un tros tant però
que tant tant petitíssim, que pareix que el veiem recte”.
Em pareix que és un tema molt interesant per parlar als nens a classe, ja que
així aprenen sobre el món on viuen, poden buscar informació, parlar-ne durant
molta estona, fer projectes; es planteja una pregunta per la qual hi ha interès,
es busca informació, es fa el treball i s’extreuen les conclusions, creant així
el coneixement
En el moment en que em va plantejar repte no sabia per on començar a explicar-ho,
però dins una classe pot ser molt interessant.
Esper que us hagi agradat,
Marta.