Purs Canvis

Sisè Eportafoli

 

Aquesta setmana vàrem acabar de parlar de el currículum començat a l’entrada anterior “Elcurrículum“, on vam definir aquest concepte i explicàrem algunes de les característiques i conceptes crítics. Els currículums que teníem fins ara eren bàsicament disciplinaris, es a dir, que es basaven en les assignatures, on assignaven una competència a cada assignatura, i aquesta competència només la relacionàvem amb una disciplina; això feia que les competències no aprenguessin per a poder emprar-se en qualsevol situació que sorgís.
Podem dividir les competències bàsiques en quatre branques fent així, que tinguem vuit competències, les qual podem dir que responen als 4 saber de Delors en La educación encierra un tesoro (1996). El que s’hauria de fer es un currículum globalitzat on es fes una visió total del coneixement. En aquest enfocament globalitzador les competències haurien de poder relacionar-se amb qualsevol disciplina, per a que així es fes un coneixement global, deixant apart les especialitats; fent que s’assolissin adequadament les competències per a poder resoldre futures situacions que apareguessin en un futur.
Tot això faria que no només es dugués a terme un caràcter disciplinar (on el coneixement és organitzat per assignatures), sinó que també fos caràcter interdisciplinar (coneixement entre dos disciplines) i el més important que seria que el que donaria en aquest currículum global: el caràcter metadisciplinar, on el coneixement és entre totes les disciplines i és equivalent a les competències necessàries per al desenvolupament dels alumnes.

Apart d’aquest canvi curricular, on organitzem els continguts adequadament, hauríem de dur a terme un seguit de canvis més, per així poder fer un aprenentatge complet, eficaç i durador. Aquest canvis són els següents:

Dons en el moment en que ja hem dut a terme el canvi curricular, hem de pensar en un canvi del professorat;  ara és demana un mestre professional, que sigui capaç de poder seguir i dur a terme el nou currículum, que sigui capaç de orientar i ajudar a que cada alumne desenvolupi les seves capacitats integrals, saben donar resposta a les demandes de cadascú. A més a més no només hi ha d’haver un canvi en els mestres individuals, sinó que hi ha d’haver un canvi en el conjunt de tots els professors, els quals han d’ajudar-se entre ells, per a poder prosperar. I a tot això també hi hem de sumar les relacions interactives, és a dir la relació entre alumnes i mestres, que és molt important ja que el professor és un punt de suport imprescindible per l’alumne
Aquest professor ha de saber organitzar els continguts de les classes i saber crear seqüències didàctiques, per a que així el alumne aprengui amb un ordre lògic, i vagi relacionant el que va aprenent. Però aquestes unitats didàctiques que va fent han de ser flexibles, ja que ha de anar improvisant a mesura que van sorgint els interessos i/o dubtes dels alumnes; però sobretot ha de saber guiar-se entre les necessitats dels alumnes per arribar al objectiu final de les activitats. Ha de ser un professor que sàpiga treballar per reptes i esquemes (flexibles); formulació d’una pregunta als alumnes, i els creant-los curiositat, i per resoldre aquesta pregunta sàpiga elegir l’estratègia i competència/es més adequades, i sàpiga quins són els continguts que han d’assolir els alumnes, per a que així ells construeixin el coneixement.

Desgraciadament el que més dificulta al professorat per a dur a terme el seu paper, és el temps, el qual també hauríem de sotmetre a canvi. Per a poder ensenyar i aprendre mitjançant les competències, es necessitaria més d’una hora, que en l’actualitat és el temps que dura una sessió; aquest horari que hi ha impartit a les escoles hauria de poder ser flexible, per a que així les activitats no fossin tant reduïdes.

Un altre canvi que s’hauria de dur a terme és el de l’espai, el qual hi ha que tenir-lo molt en compte, ja que és imprescindible i molt important per a l’aprenentatge per competències, per el desenvolupament, per les relacions entre companys, etc. Els alumnes no només han d’estar tancats dins les quatre parets de l’aula, asseguts a cadires tot el dia, sinó que han de poder moure’s i tenir diferents espais per a poder fer les diferents activitats mitjançant les diferents competències. S’han de tenir espais oberts al món que ens envolta, per a poder fer treballs d’investigació, exposicions, projectes,... A més a més la pròpia aula pot estar dividida en subespais que s’utilitzin segons el context en el que ens trobem, a més d’utilitzar la biblioteca, pati, excursions... Així es formarà un coneixement enriquit amb experiències.

Hi ha que saber adaptar-se a l’entorn i estar molt pendent a que és el que es demana a l’interior i a l’exterior de l’escola; que és el que realment ens demana la societat, per a que així el que s’aprèn, pugui ser utilitzat fora de l’escola. D’aquesta manera, entenent l’entorn, els alumnes aprendran a conviure amb la diversitat i a treballar tant individualment com per grups.

Per a poder dur a terme tots aquests canvis, s’ha de produir el canvi en les eines i el material. Ja no és el llibre de text l’únic material emprat per a ensenyar, sinó que hi ha que saber escollir les eines que millor s’adeqüin al desenvolupament del coneixement; el professor ha de saber emprar les tecnologies ja que, és una opció molt bona, i per saber emprar les tecnologies hi ha que anar formant-se contínuament; si les tecnologies no es saben emprar, el desenvolupament no es produeix. Els materials han de ajudar als alumnes a resoldre els seus dubtes i poder dur a terme correctament la pràctica, per això han de ser variats, i també podríem dir que les eines i els materials haurien de ser flexibles i adequat, per a que s’adaptessin a les necessitats de cada alumne.

Penso que tots aquests canvis són necessaris perquè les escoles i metodologies que de moment seguim tenint, segueixen sent antiquades, i en un món tan avançat i que avança tan ràpidament, es necessita anar evolucionant i sobretot en un àmbit tant important com el de l’educació. Si volem dur a terme aquest canvi, que anirà interrelacionat amb crear una societat millor en un futur, han de produir-se els canvis que acabo d’esmentar; hem de canviar el currículum i fer que els nous professor i intentar que els actuals, canviïn el seu pensament i la seva metodologia, fent així que la formació i educació de l’alumne sigui el més importat. Per això és necessari millorar tots els aspecte, que a causa de l’evolució de la societat i de l’entorn, que han deixat de funcionar, o que podem dir no han arribat a anar bé.
L’objectiu de tots aquestos canvis i de treballar i aprendre per competències, és saber adaptar-se a l’evolució del món, per a que els alumnes puguin desenvolupar el seu coneixement i les seves capacitats; tot això, ara és més fàcil fer-ho ja que tenim molts més recursos que antes.

LES PERSONES EN EL MÓN

 

Per aquesta entrada havíem de posar un repte, que pogués ser plantejat a classe, per a desenvolupar-lo i extreure’n conclusions, creant així coneixement.

Aquest fi de setmana la meva fillola Denisse es va quedar a dormir a casa, i jugant a maquillar-nos, va agafar una sobra d’ulls que tenia forma d’esfera i s’obria; la va estar mirant una estona i em va dir “ Si això és el planeta on vivim -referint-se al maquillatge- nosaltres estam aquí dins –apuntant dins de l’espai de l’esfera- i les nostres cases i aquí hi dormim, mengem (...) “  

Seguidament vaig explicar-li que no era així, i vàrem anar a buscar una bola del món; li vaig dir que allò era la Terra on nosaltres vivíem i li vaig ensenyar el puntet on estàvem situats nosaltres i em va contestar “si hombre!  Si dins aquesta bola no hi queb ni jo, com anem a estar a es punt aquest ... i a més mus cauríem d’es punt si estassem dalt aquí i les persones de baix de la bola estarien cap avall”.
Vaig intentar explicar-li que era la llei de la gravetat, però el més fàcil que vaig saber, i vaig posar-li un parell d’exemples com tirant coses al terra “La Terra és milions i milions més grossa que aquesta bola del món, per això hi caben tantes persones. I ens aguantem dalt de la bola per una cosa que se diu gravetat que és una força que esta dins de sa terra -apuntant i ensenyant-li l’interior del maquillatge-. Pues aquesta força fa que ens quedem ens quedem aferrats enterra, igual que si ens caiem ens aferrem enterra i si tirem aquest coixí, vets, va directament a aferrar-se al sol (...)”.
Però encara no ho acabava de vorer clar ja que em va dir “però enterra no és rodó, ho veus?”, només se’m va ocórrer explicar-li que “com és tant tant tant  gran la Terra i només en veiem un tros tant però que tant tant petitíssim, que pareix que el veiem recte”.

Em pareix que és un tema molt interesant per parlar als nens a classe, ja que així aprenen sobre el món on viuen, poden buscar informació, parlar-ne durant molta estona, fer projectes; es planteja una pregunta per la qual hi ha interès, es busca informació, es fa el treball i s’extreuen les conclusions, creant així el coneixement
En el moment en que em va plantejar repte no sabia per on començar a explicar-ho, però dins una classe pot ser molt interessant.

Esper que us hagi agradat,

Marta.