Vuitè eportafoli.
Després de totes les entrades que hem anat fent, en aquesta ja ens centrem en l’educació infantil:
És l’etapa educativa que atén a els nens i les nenes des del naixement fins aproximadament els sis anys, de caràcter no obligatori. Va sorgir al 1990 amb la incorporació de la LOGSE; el seu objectiu era “contribuir al desarrollo físico, afectivo, social e intelectual de los ninos”. Podem dividir aquesta etapa en dos cicles diferenciats:
> El primer dels 0 als 3 anys, privat, de pago.
· Especificitat del primer any de
vida: els grans canvis; l’educador els endinsa en les rutines d’alimentació,
higiene i descans.
· Vincle d’afecció: efecte
estructurador de la personalitat de les figures d’afecció. Els nens han de
sentir-se segurs (gràcies als coneguts) per a poder anar investigant sobre el
món que els envolta.
· Paper estructurador de la resolució
de les necessitats d’alimentació i neteja, on es va des de la dependència total
cap a una autonomia progressiva. Les rutines i els hàbits són molt importants
ja que els ajuda a desenvolupar-se i a crear la seva actitud i valors.
· La necessitat de joc i moviment. El
joc és l’eina més important per a dur a terme un correcte desenvolupament, ja
que és la manera que fa que els nens construeixin coneixement.
· Necessitat d’una bona relació entre
família i escola, ja que els nens aprenen en tot moment ja sigui amb el mestre
com amb els pares, i per anar bé aquests han d’estar coordinats.
> El segon dels 3 als 6 anys, públic, es a dir, gratuït.
· La classe de tres anys com a moment
de transició entre els dos cicles.
· El domini progressiu que els alumnes
van assolint del llenguatge verbal que permet conèixer el món que els envolta.
· Assoliment d’una gran autonomia en
els hàbits personals; vestir-se, menjar i cuidar de la seva higiene. Aquest
domini dels hàbits s’urgeix ja que les rutines es van duguen a terme cada dia.
· Importància de la comunicació de l’escola
amb la família ja que són dos contextos molt importants per al desenvolupament.
Durant tota questa etapa evolutiva hi podem observar un procés de
complexificació i enormes canvis (que pot ser que no es tornin a repetir) els
quals poden arribar a suposar el futur dels nens; aquests van madurant, formant
la seva identitat (creant-se com a persones), desenvolupant les seves
capacitats integrals i aprenent gràcies a la incorporació de nous coneixements,
habilitats i valors. Tot això ho assoleixen si tenen bons professors (l.29), correctes,
professional, que ensenyen per competències i empren una bona metodologia on el nen creï un aprenentatge
significatiu i funcional, i fent que aquesta etapa no sols tengui la funció
educativo, sinó també una funció social.Mitjançant l’ajuda del professor el nen anirà
creant els seu PLE i anirà assolint els quatre pilars de l’educació (Delors
1996): Saber, Saber fer, Saber ser i Saber conviure.
A més de la bona metodologia hi ha la
necessitat de que hi hagi un equilibri entre aquesta etapa i les següents, ja
que és una etapa igual o més educativa i important que les altres (entitat
pròpia).
En l’educació infantil és molt important la
intervenció conjunta entre el mestre i la família (com ja havia esmentat) ja
que a aquesta edat tot el temps i qualsevol context és educatiu, tant a l’escola
dins classe, com al pati, com a casa o com a la platja. A més a més és molt
important el paper de l’adult com a mediador entre els nen i el món/realitat.
Les grans finalitats de l’etapa segons Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet i Isabel
Solé en Aprendre i ensenyar a l’educació
infantil (1996) són:
· Potenciar i afavorir el desenvolupament màxim de les capacitats tot
respectant la diversitat i les possibilitats dels diferents alumnes. El
professor/escola s’ha d’orientar al voltant dels alumnes, fent així que cada
alumne (atenen les característiques de cada un) sigui el protagonista del seu
aprenentatge.
· Compensació de desigualtats socials i culturals. Hi ha que atendre a tots els
alumnes tenint en compte les situacions socials i culturals en les que es
troben.
· Preparació per a un bon seguiment de l’escolaritat obligatòria. No s’ha d’entendre
l’educació infantil com una etapa preescolar, que prepara per les següents
etapes. Però si que ha de tenir una lligam amb els primers cursos de primària
ja que l’últim any de infantil el podem entendre com a anys de transició amb
primària.
Encara que sigui una etapa no obligatòria hi
ha la necessitat de tenir un currículum
En els dos cicles s’han de tenir en compte les tres àrees curriculars del
coneixement, necessàries per a dur a terme un bon aprenentatge i així un bon
desenvolupament:
· El JO, coneixement de si mateix.
Contribueix al desenvolupament físic, mitjançant l’àrea motriu. En aquesta àrea
es fonamenta el autoconcepte i l’autoestima.
· Els ALTRES, coneixement de els
contextos que l’entornen. Contribueix al desenvolupament afectius, mitjançant l’àrea
afectiva, es produeix la relació amb les altres persones, el coneixement de la
realitat i també el equilibri personal relacionat amb els sentiments de
pertinença.
· El LLENGUATGE, coneixement d’aquest,
amb l’àrea cognitiva per a poder relacionar les altres dos àrees, es a dir per
a poder comunicar-se (mediació entre el nen i l’entorn). Aquí és quan s’han de tenir en compte tots els
tipus de llenguatge que es poden donar (verbal, musical, plàstic i matemàtic).
Com a
futures mestres, mai podem deixar de banda les intel·ligències múltiples que
poden desenvolupar els alumnes, al contrari, el que s’ha de fer és aprofitar
les intel·ligències en les quals destaca cada alumne, per així ajudar-lo a
desenvolupar cada una de les seves capacitats, les quals podem veure en el
següent vídeo:
Una coses
molt importants que s’han de conservar tant en l’educació infantil com en les altres
etapes educatives és la creativitat, la qual no hi ha que abolir fent que els
alumnes reprodueixin conceptes . Es sol sentir que l’escola mata la
creativitat, això passa perquè no s’utilitza una bona metodologia on els
alumnes han de crear nou coneixement. Miguel Ángel Santos Guerra ens ho explica
amb l’entrada “Una flor roja con el tallo verde”.
També hi ha que tenir en compte l’espai on es
produirà el coneixement , es desenvoluparan els alumnes i aquests es
relacionaran; no només s’ha d’estar dins la classe la qual pot estar dividida
per subespais, on realitzaran les diferents activitats, sinó que els alumnes
també ha de poder moure’s i sortir al pati o realitzar les activitats en
diferents contextos, i així poder emprar diferents competències, les quals s’han
de realitzar amb materials adequats a les seves edats i/o
característiques. Si els alumnes tenen
aquests recursos milloraran el seu aprenentatge ja que el coneixement serà
enriquit amb experiències, que és com millor aprenen els nens:
· Aprenentatge a través de l’experiència amb els objectes.
· Aprenentatge a través de l’experiència amb situacions.
· Aprenentatge a través de premis i càstigs.
· Aprenentatge per imitació.
· Aprenentatge a través de formació de bastides per part de la persona adulta.
A més a més la clau de l’èxit de qualsevol
etapa és l’avaluació, on en
vaig parla a l’entrada anterior. Per a que l’aprenentatge i el desenvolupament en
l’educació infantil, l’avaluació serà global, contínua i formativa, on no sols
s’evaluara l’aprenentatge dels alumnes, sinó que també el paper impartit per el
mestre.
Després d’haver fet aquesta entrada i totes les altres me´n adono de la
vertadera importància que té l’educació infantil; abans si que creia que en
aquesta etapa s’educava als nens més menudets i se’ls ajudava en les rutines
que tenien que fer, però després de llegir, no sols s’educa, sinó que també se’ls
ajuda per al futur, amb una funció socialitzadora. Pensava que si que hi havia
canvis però no havia caigut en que fossin tant grans i rellevants, els passos que
donen els nens i nenes en aquella edat són de gegants, canvien i creen per
complet les seves estructures; els nens de les etapes següents a la infantil,
també duen a terme canvis, però fan passos d’enanet, els quals no arriben a ser
de la mateixa magnitud que els altres.
Ara vertaderament penso que la bona relació entre família i escola és imprescindible
ja que hi ha d’haver una certa coherència i coordinació en els dos contextos més
importants en els quals aprèn el nen. A l’edat tant i tant curta com és dels 0
als 6 anys és imprescindible que als infants se’ls inspiri confiança de part de
qualsevols adult, per a que així no perdin la curiositat i la passió per
aprendre.
En quant a les intel·ligències, em va donar molta llàstima i a la vegada
coratge; llàstima perquè a causa d’una metodologia inadequada, deixen a part
aquestes característiques tant importants, que fan que un nin sigui especial;
coratge perquè intentaré per damunt de tot, quan sigui mestra, que els meus alumnes
desenvolupin totes aquestes capacitats, per a que pugui expressar-se i reproduir
coneixement, i sobretot que no passi com els que narra Santos.
Cada
vegada que vaig sabent més coses sobre l’educació infantil, més ganes de
dedicar-me a aquesta magnifica professió tinc. Em molesta molt la gent que no
li dona suficient importància a aquesta etapa, la qual és tant important o més
que les altres. Espero que aquesta concepció que tinc, algun dia, gràcies a l’esforç
de tots els professionals de l’educació infantil, arribi a totes les ments ignorants.
Esper que us hagi agradat,
fins aviat!
Marta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario