TRADICIONAL O CONSTRUCTIVISTA?

DEBAT FINAL

El passat dimarts dia 8 de gener, vàrem decidir fer un debat que el realitzaríem el dia 15. Per anar escalfant els motors dividirem la classe en dos; del dia 9 al 11 aquests inclosos la primera meitat de la classe seria defensora de l’escola tradicional i la segona meitat defendria l’escola constructivista, i del 12 al 14 ho faríem a l’inrevés. L’eina que utilitzaríem aquests dies, seria el twitter,  on vàrem obrir l’etiqueta de #dbateiv.

A mi em va tocar començar defenent l’ESCOLA TRADICONAL, cosa que em va costar bé prou. Començarem molt animades, a mesura que les altres companyes anàvem fent-se twitter i entraven al debat, la cosa començava a intrigar i a estar igualada,

... però a mesura que alguna companya defensora del constructivisme em contestava/atacava, em costava molt tornar-li una resposta ja que el que ella deia em pareixia totalment cert i era costós escriure coses en les que tu no n’estàs d’acord.

Com que jo vaig anar a una escola de caràcter tradicional pensava en les coses que es feien fer per poder extreure’n arguments a favor, però tot el que deia és el que realment odiava, i a mesura que anava escrivint em sabia més mal i pensava molt en el que diria la gent, que em segueix a twitter, sobre el que en aquell moment se suposa que pensava:

El dissabte 12 vàrem intercanviar-nos els rols, i de fenent l’ESCOLA CONSTRUCTIVISTA em sentia molt millor, era més fàcil extreure els arguments; veia un argument d’una companya que defenia l’escola constructivista i se’m ocorrien maneres per contestar-li. 

Gracies al twitter poguérem anar practicant, des de casa, arguments que ens servirien per al futur debat a classe. I per fi el dimarts 15 va arribar el gran dia: el DEBAT.

Jo i les meves companyes començarem, una altra vegada, defenent l’escola tradicional. Hi havia una moderadora, que en aquest cas va ser na Patricia, que ens va obrir el debat i ens anava marcant els punts que teníem que seguir i controlava el temps.

Com decidirem fer l’activitat amb el twitter també anàvem twittejant frases que dèiem i que les trobàvem bones per a que quedessin marcades en el debat, i el més sorprenent es que teníem un debat físic a classe i també el teníem virtual, el podíem anar seguint per el twitter.

Seguidament en acabar els 30 min de la primera part del debat, era el moment de canviar de rols i de moderadora que passaria a ser na Cristina.

En aquest rol ens sentíem més còmodes, però seguíem vigent una mica de igualtat entre les dos escoles ja que ens havien preparat bastant, els dos rols, per a poder justificar tot el que dèiem.

Finalment vàrem tancar el debat i vàrem comentar el que ens havia semblat.

Aquesta activitat m’ha paregut boníssima e indispensable per a poder tancar tot el que hem aprés i a més m’ha servit per donar un gran repàs a tot el coneixement que hem anat construint amb aquesta assignatura.

Penso que la utilització de twitter ens ha servit moltíssim per poder prepara els nostres arguments i per anar rompent el gel per a que el dia del debat tot anés més rodat. Jo ja tenia twitter, però el feia servir per les amistats, però penso que a partir de ara també ho utilitzaré per relacionar-me més amb l’educació. L’elecció de twitter ha estat molt encertada ja que és una eina que et permet parlar, relacionar-te i veure el que parlen els altres, i per a fer el debat ens ha anat molt bé.

Anteriorment quan em deien que faríem un debat, m’amoïnava  molt perquè no sabia per on es començaria ni com es faria ni que es tractaria sobre el tema, e inclús a vegades no sabia ni de quin tema anàvem a parla, i arribava el dia del debat i després costava moltíssim fer-lo fluït. 

Ara gràcies al twitter i a que el tema ja l’havíem tractat molt a classe, vaig arribar al dia del debat més tranquil·la, i m’agradaria que si haguéssim de fer un altre debat que anés així de bé.

Ha set una experiència molt positiva i útil, m’ha fet adonar-me’n més encara de que el que jo vull fer es dur a terme el gran canvi, per a poder canviar el pensament de la societat i poder arribar a treballar en una escola plenament constructivista on poder ensenyar adequadament i per a que així els meus alumnes siguin els protagonistes construeixin el seu propi aprenentatge.

N’estic segura que a totes les meves companyes com jo mateixa, amb el debat, hem acabat de comprometre’ns amb el canvi que necessitem per anar endavant. 

ESPER QUE US HAGI AGRADAT,

Marta.