lunes, 5 de noviembre de 2012

Necessitat de COMPETÈNCIES


Una vegada més, aquesta sisena setmana, hem estat parlant de les competències. Vàrem estar veient la conferència que va fer Antoni Zabala a Eivissa, i la veritat que em va agradar molt. En aquest vídeo, Zabala parlava del seu llibre: 11 ideasclave. Cómoaprender y ensenyar competencias (Antoni Zabala i Laia Arnau, 2007).

 Per poder fer una ensenyança basada en competències, primer de tot hem de saber que vol dir el terme COMPETÈNCIA. Per començar sabem que aquest concepte neix del món laboral i dintre d’aquest àmbit professional, hi trobem moltes definicions, que en la majoria dels casos és complementen unes amb les altres. Seguidament les competències es van estendre per tots els àmbits formatius i sobretot en l’àmbit educatiu; dins aquest, també sorgiren moltes definicions i basant-se en aquestes, Zabala i Arnau en crearen una: “Competencia es la intervencióneficaz en los diferentesámbitos de la vida mediante acciones en las que se movilizan, al mismotiempo y de manera interrelacionada, componentesactitudinales, procedimentales y conceptuales”. Es a dir, podríem dir que les competències són capacitats o habilitats per resoldre els problemes o fer front a situacions diverses, que ens plantejarà la vida al llarg dels anys, d’una forma eficaç, i en diversos contextos. Aquestes serien les generals, però també tenim la definició de competències específiques que són les capacitats o habilitats que tenim per a resoldre o fer front a una situació concreta, en un context determinat; en aquest tipus de competència també és mobilitzen de manera interrelacionada  components actitudinals, conceptuals i procedimentals.
 I tot aquesta feina d’ensenyar les competències ho ha de fer l’escola, que és l’encarregada  de formar i educar per a la vida. Ja no ser selectiva i propedèutica, sinó orientadora per a que cada alumne és pugui desenvolupar integralment i trobi el seu paper en la vida. Així les escoles “se centran generalment en los campos del saber, del ser y del saber hacer” fent que els alumnes puguen aprendre la teoria, aprenguin la pràctica i siguin capaços de formar el seu ser.

Amb la incorporació de les competències, seguim amb el dilema entre escola tradicional o escola constructivista, del qual vaig parla en el primer eportafoli. Ens plantegem si és necessària la memorització i els coneixements tradicionals, i en deduïm que sí que són necessaris (d’una certa manera, que ara veurem) per a dur a terme les competències. Amb aquests aspectes també pensem en els coneixements i els procediments, en quin dels dos és més important per a l’aprenentatge i arribem a la conclusió de que tant la teoria com la pràctica, són indispensables per a poder aprendre mitjançant competències; però no hem de d’arribar al fals activisme, un error en el qual cauen moltes escoles, ja que volen aferrar-se a l’ensenyament mitjançant competències, però acaben realitzant activitats en les que intervé el fer per fer, i això no vol dir que sigui una competència adequada, ja que aquesta activitat no servirà per a un problema del futur o be, el alumne no li atribuirà sentit, i acabarà sense aprendre-ho.

El punt de partida del desenvolupament d’una capacitat, serà en el moment en que se’ns presenti un situació única la qual tinguem que resoldre. Per enfrontar aquesta situació de forma eficaç haurem de realitzar aquests passos “complejos en muypocotiempo”:
1. Analitzar el problema o situació que tinc, i recollir-ne informació.
2. Revisarem els esquemes d’actuació que tenim i que vàrem aprendre, es a dir, buscarem diferents solucions.
3. Seguidament escollirem el esquema que sigui més apropiat i eficaç.  
4. I finalment aplicarem la solució escollida, en el context determinat, on haurem de mobilitzar els components indispensables per a ser competents. Aquests components són les quatre potes:
<!--[if !supportLineBreakNewLine]-->
<!--[endif]-->potes competències

Quan vaig estar escoltant a Zabala, que parlava de les quatre potes, em va venir al cap un video del número 4 de Barrio Sesamo, on deien que el número quatre era molt important i vaig pensar que passava el mateix amb els quatre components, els quals són molt importants per a dur a terme un aprenentatge mitjançant competències.



Ara be, ens queda saber quines competències són les més adequades ja que “Ser competente no es una cuestión de todo o nada” es a dir que no hi ha que saber-ho tot, sinó saber escollir unes competències que ens ajudin a resoldre els problemes, que se’ns plantejaran, sense que hi hagi una acumulació de continguts innecessaris. Les competències que hi ha que ensenyar hauran de ser les que es puguin desenvolupar en aquestes dimensions:

· Dimensió SOCIAL: hi ha que ensenyar les competències per a crear unes persones que vagin transformant la societat i poder intervenir en aquesta, d’una manera  justa, democràtica i sobretot responsable i eficaç.
· Dimensió INTERPERSONAL: s’ha d’ensenyar mitjançant competències que ajudin a l’alumne a poder relacionar-se i viure amb la gent que els envolta; promoure la solidaritat, justícia, respecte i empatia per a poder conviure tots en la mateixa societat.
· Dimensió PROFESSIONAL: S’ha de formar una persona de tal manera que sigui capaç d’evolucionar tant ràpid com ho fa el món i que pugui donar solucions a tots els problemes professionals que se li plantegin “a partir de los conocimientos y de las habilidadesespecíficas de la profesión, de forma responsable, flexible y rigurosa”, fent així que sigui la solució més eficaç.
· Dimensió PERSONAL: hi ha que ensenyar a ser competent per a que l’alumne pugui crear-se com a persona; pugui crear el seu ser i es pugui comprendre a ella mateixa (autoconeixement i autoestima), per a que així després pugui comprendre, relacionar-se i conviure amb la societat.
<!--[if !supportLineBreakNewLine]-->
<!--[endif]-->Omelets!
La famosa truita d'exemple.

Cada vega me’n adono més, que el dilema entre escola constructivista i escola tradicional, continuarà existint, ja que es contraposen els dos models; però el que realment penso jo, és que no s’està intentant abolir un d’aquests dos models, sinó que s’intenta anar modificant-los, per a poder arribar a una escola totalment adequada. Després d’haver llegit aquests capítols de Zabala i Arnau, veig que s’intenta agafar un poc de cada model. Pel que fa a les quatre potes indispensables, penso que la més important és l’actitud, ja que sinó n’hi ha de part de l’alumne, fa que l’aprenentatge sigui una cosa molt difícil; part d’aquesta actitud pot ser atribuïda per el professor, motivant a l’alumne, i fent que s’interessi per aprendre.
Després d’haver llegit més sobre les competències, penso que són molt importants per al desenvolupament de l’alumne i per al seu aprenentatge; són les millors eines que l’ajudaran en un present i en un futur.
<!--[if !supportLineBreakNewLine]-->

<!--[endif]-->

Fotos vídeo:
http://www.arteyfotografia.com.ar/1998/fotos/137241/
http://www.flickr.com/photos/rdecom/6883043944/
http://www.google.com/imgres?start=142&hl=es&biw=1311&bih=566&tbs=sur:fmc&tbm=isch&tbnid=IJiIwpYgsouN8M:&imgrefurl=http://adventurejay.com/blog/index.php%3Fd%3D14%26m%3D10%26y%3D12&docid=2eQ4fMT85LnA3M&imgurl=http://adventurejay.com/blog/images/PIC_4743.JPG&w=800&h=532&ei=046XULWCNsmIhQeC3YCIDw&zoom=1&iact=hc&vpx=180&vpy=2&dur=65&hovh=183&hovw=275&tx=146&ty=76&sig=105545373091936587755&page=7&tbnh=137&tbnw=199&ndsp=24&ved=1t:429,r:42,s:100,i:130

Fins aviat!

Marta.
Publicado por en
Etiquetas:

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)