SEMPRE SIGNIFICATIU I FUNCIONAL

Aquesta cinquena setmana de classe l'hem dedicada a parlar una mica sobre les lleis que han anat modificant l'educació. Amb la LGE (1970) es duu a terme la escolarització de la població fins als 14 anys. Després amb la incorporació de la LOGSE (1990) podem començar a parlar de constructivisme i amb la LOE (2006), la llei actual, comencem a introduir les competències bàsiques. Ara estam veient les bases de la LOMCE que és la futura llei que s'impartirà d'aquí a poc.

De l'altra cosa que varem estar parlant va ser dels principis psicopedagògics necessaris per arribar a construir l'aprenentatge. Per crear aquest coneixem dos mètodes d'aprenentatge, un és el <mecànic>, que consisteix en la memorització i la reproducció del memoritzat; i l'altre l'aprenentatge <significatiu>, que consisteix en un procés profund, útil per donar resposta als problemes dels contextos que ens envolten. El segon és en el qual ens vam endinsar.

Antoni Zabala i Laia Arnau (2007), en 11 ideas clave. Cómo aprender y enseñar competencia, afirmen que "...un aprendizaje será más o menos significativo según la mayor o menor intensidad de los factores o condiciones que intervienen en su aprendizaje" entenent per factors o condicions, els següents principis psicopedagògics, que varem explicar a classe i que, Zabala i Arnau expliquen al seu llibre.

1. Esquemes de coneixement i coneixements previs:

 Cada persona té la seva idea sobre alguna cosa determinada, i els conjunt d'idees, és el esquema individual de coneixement. L'aprenentatge comença amb els coneixements previs de cada persona, que haurem de detectar si són erronis, els quals amb el llarg del temps es van modificant i se'n van creant de nous, més complexes i adequats a la vida real. 

2. Vinculació profunda entre els nous continguts i els coneixements previs:

 L'aprenentatge es produeix quan s'estableix una relació entre allò que es sabia i allò que s'acaba d'aprendre, creant així el nou coneixement, que podrà ser modificat més tard, "El aprendizaje se produce cuando se establecen relaciones sustantivas y no arbitrarias...".

3. Nivell de desenvolupament:

L'aprenentatge " va a depender también de las capacidades cognitivas de que dispone el alumno para dicho aprendizaje, es decir de su nivel de dedarrollo", tenint en compte les necessitats de cada persona i detectant en quina etapa està cada alumne (Piaget), ajudar-los a passar de fase i evolucionar cognitivament.

4. Zona de desenvolupament proper:

És la distància entre el que l'alumne sap fer i el que no sap fer, cosa que haurà d'aprendre a fer, amb la nostra ajuda, i així passarà a ser el nou coneixement/aprenentatge que l'alumne sabrà fer sol. Aquest aprenentatge es podrà dur a terme si aquesta distància és adequada, ni massa curta ni massa llarga i dificultosa, cosa que implicaria la desmotivació del aprenent. 

5. Disposició per l'aprenentatge:

Per poder dur a terme l'aprenentatge, l'alumne té que estar disposat a fer aquest procés. En aquest factor influeix molt l'estat emocional del nen, si està content, trist, malalt, té son...  "los alumnos se perciben a sí mismos y perciben las situaciones de enseñanza y aprendizaje de una manera determinada, y dicha percepción (...) influye en la manera desituarse ante los nuevos contenidos...".

6. Significativitat y funcionalitat dels nous continguts:

Tot el que aprenem i el que haurem d'ensenyar haurà de ser significatiu i funcional; per això diem que l'aprenentatge ha de ser significatiu i funcional, es a dir, que el contingut d'aprenentatge fa referència a que l'aprenent puga atribuir-hi un sentit i puga utilitzar-ho en diferents situacions de la seva vida. Aprenentatge relacionat amb la seva finalitat.

7. Activitat mental i conflicte cognitiu:

"...es indispensable el papel activo y protagonista del alumno", el qual té que dur a terme una activitat mental produïda amb els continguts que han de ser adequats al nivell dels alumnes, però els quals haurien de presentar algun conflicte lingüístic(Piaget) per a que pensin, creant curiositat i passió per aprendre.

8. Actitud favorable, sentit i motivació:

Per a que els alumnes aprenguin tenen que tenir una actitud favorable cap allò que aprenen, i aquesta actitud es produeix quan el que aprenen té un sentit per a ells i quan hi ha una motivació de l'alumen ja sigui interna o externa (creada per el mestre).

9. Autoestima, autoconcepte i expectatives:

Cada alumne té una valoració sobre ell mateix, una valoració cap als continguts i les idees que té un mateix sobre el que pot fer; tots aquests factors són determinants en l'aprenentatge dels nens, ja sigui el seu paper a classe, les amistats, relació amb el professor,...



10. Reflexió sobre el propi aprenentatge. Metacognició:
L'aprenentatge és complet i significatiu, quan el propi alumne pot reflexionar sobre el que ha aprés, les relacions que ha establit, la manera en la que aprenem, detectar els propis errors, ... i sobretot entendre a la perfecció el que s'ha aprés, "no se puede aplicar eficazmente aquello que no se ha comprendido ni se ha dominado suficientemente".


 Abans no m'havia parat a pensar en que no és pot aprendre qualsevol cosa, sinó que el que s'aprèn ha de ser significatiu i funcional. Tampoc havia vist aquesta relació que s'estableix entre el nou aprenentatge i el que ja es tenia, ni havia pensat en la distància entre un i l'altre, cosa que ara entenc que és molt important per a produir coneixements  amb qualitat. Està clar que sí que havia rumiat en que els nens per aprendre tenien que dur a terme una activitat mental, però no havia arribat a la conclusió d'imposar un conflicte per així crear passió. I sobretot mai no m'havia passat per el cap el principi número deu, en el qual hi ha que fer una autoreflexió per acabar de consolidar l'aprenentatge, que és el que estic fent ara. Amb el tercer principi, sí que hi havia pensat altre vegades i una d'aquestes va ser amb el treball de Va de mestres.

Sempre he pensat que l'autoestima, l'autoconcepte i les expectatives de cada alumne són molt importants per a el desenvolupament de cada alumne ja que això influeix molt en l'actitud del aprenent, que hauria de ser favorable i també influeix en la disposició per l'aprenentatge; tot això, penso que pot millorar gràcies al suport dels mestres, a la seva ajuda i la seva motivació.  

Per què ensenyar malament, sí tenim tots aquestos passos per a crear la poció "APRENENTATGE"?

Esper que us hagi agradat,

Marta.