Aquesta
setmana passada vàrem estar parlant del currículum, del qual no n’havíem sentit
a parlar gaire fins a la incorporació de la LOGSE, llei que va posar en marxa l’estructura
del currículum, la qual es va mantindré en la LOE.
En el llibre d’Eulàlia bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solé, Aprendre i ensenyar a l’educació infantil (1996), entenem per currículum “conjunt de sabers culturals, que, en un moment donat, els responsables polítics i especialistes en educació, acorden que cal treballar a l'escola per formar persones que han de viure en un context social i cultural”. Dons així podem dir que el currículum és el conjunt de coneixements, continguts, conceptes i competències bàsiques que s’han de transmetre a l’alumnat; tot allò que han d’ensenyar els professors d’una manera determinada.
Una de les característiques del currículum és que és flexible i obert, perquè així es deixa un marge més ampli per al professor i per a que es pugui adaptar a qualsevol context i haurà de ser tancat per un mestre, que haurà de ser professional , competent, que sàpiga ensenyar amb competències, estratègicament i amb flexibilitat. Veient aquesta característica podem parlar dels diferents nivells de concreció:
1er nivell: on l’Administració educativa (MEC) i/o departaments d’ensenyament de les comunitats autònomes fan el disseny curricular dividit per etapes o cicles com havia dit anteriorment, on s’estableixen els continguts i objectius que s’haurien d’assolir; disseny que es pot modificar, però mai es pot eliminar a nivell estatal (decret de mínims).
2n nivell: on es fa el projecte curricular de centre on també s’estableix el currículum de les diferents etapes.
3er nivell: és la programació curricular de l’aula, que fa cada mestre per a dur a terme les seves classes.
Es sa aquesta separació per nivells perquè cada escola ha de concretar el seu propi currículum segons la realitat de cada centre, segons els diferents cursos i les seves necessitats, per això s’ha de dividir en etapes o cicles, amb els seus continguts adequats que s’haurien d’assolir i els seus objectius. El professors han de tenir el currículum com a instrument de treball per a poder guiar-se per a ensenyar, ja que una de les funcions del currículum és orientativa; a mesura hi ha el debat sobre si és obligatori el currículum en una etapa educativa no obligatòria, i després d’haver llegit molt, penso que si que ha de ser obligatori, ja que aquest currículum és una eina on el professor hauria de recolzar-se per a fer un bon ensenyament, adequat i complet.
Aquesta essència de currículum flexible i obert que ha de tancar un mestre professional moltes de vegades desapareix, ja que quan s’arriba al tercer nivell, els mestres carregats de feina, burocràcia i falta de temps, acaben fent un currículum amb una programació tradicional i densa, la qual cosa fa que finalment acabin recorrent al llibre per a donar les seves classe, ja que és més ràpid i senzill que seguir el currículum, i així no es presta atenció a la demanda dels alumnes. Aquest és un problema afecta a quasi tot el sistema educatiu, però no és l’únic punt de vista crític; també podem parlar de la polèmica dels currículums carregats de continguts els quals els mestres expliquen ràpidament, per a poder acabar-los tots a final de curs. Penso que aquest tipus de currículums estan mal elaborats en algun dels tres nivells, ja que no s’han escollit els continguts necessaris i adequats, i això fa que al voler complir-se el currículum, s’ensenyi malament i no s’aprengui, ja que no podem aturar-nos a treballar les competències; es a dir que el mètode emprat està malament, és millor aprendre poc i bé que no ràpid i malament. Pedro Villarrubia “Currículo significa seguir una larga y frenética carrera de conceptos, divididos en áreas, con el culo sentado en una silla” frase que m’ha fet reflexionar molt i la qual desgraciadament té tota la veritat perquè és així com s’imparteix l’educació.
M'encanta la imatge!
En el llibre d’Eulàlia bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solé, Aprendre i ensenyar a l’educació infantil (1996), entenem per currículum “conjunt de sabers culturals, que, en un moment donat, els responsables polítics i especialistes en educació, acorden que cal treballar a l'escola per formar persones que han de viure en un context social i cultural”. Dons així podem dir que el currículum és el conjunt de coneixements, continguts, conceptes i competències bàsiques que s’han de transmetre a l’alumnat; tot allò que han d’ensenyar els professors d’una manera determinada.
Una de les característiques del currículum és que és flexible i obert, perquè així es deixa un marge més ampli per al professor i per a que es pugui adaptar a qualsevol context i haurà de ser tancat per un mestre, que haurà de ser professional , competent, que sàpiga ensenyar amb competències, estratègicament i amb flexibilitat. Veient aquesta característica podem parlar dels diferents nivells de concreció:
1er nivell: on l’Administració educativa (MEC) i/o departaments d’ensenyament de les comunitats autònomes fan el disseny curricular dividit per etapes o cicles com havia dit anteriorment, on s’estableixen els continguts i objectius que s’haurien d’assolir; disseny que es pot modificar, però mai es pot eliminar a nivell estatal (decret de mínims).
2n nivell: on es fa el projecte curricular de centre on també s’estableix el currículum de les diferents etapes.
3er nivell: és la programació curricular de l’aula, que fa cada mestre per a dur a terme les seves classes.
Es sa aquesta separació per nivells perquè cada escola ha de concretar el seu propi currículum segons la realitat de cada centre, segons els diferents cursos i les seves necessitats, per això s’ha de dividir en etapes o cicles, amb els seus continguts adequats que s’haurien d’assolir i els seus objectius. El professors han de tenir el currículum com a instrument de treball per a poder guiar-se per a ensenyar, ja que una de les funcions del currículum és orientativa; a mesura hi ha el debat sobre si és obligatori el currículum en una etapa educativa no obligatòria, i després d’haver llegit molt, penso que si que ha de ser obligatori, ja que aquest currículum és una eina on el professor hauria de recolzar-se per a fer un bon ensenyament, adequat i complet.
Aquesta essència de currículum flexible i obert que ha de tancar un mestre professional moltes de vegades desapareix, ja que quan s’arriba al tercer nivell, els mestres carregats de feina, burocràcia i falta de temps, acaben fent un currículum amb una programació tradicional i densa, la qual cosa fa que finalment acabin recorrent al llibre per a donar les seves classe, ja que és més ràpid i senzill que seguir el currículum, i així no es presta atenció a la demanda dels alumnes. Aquest és un problema afecta a quasi tot el sistema educatiu, però no és l’únic punt de vista crític; també podem parlar de la polèmica dels currículums carregats de continguts els quals els mestres expliquen ràpidament, per a poder acabar-los tots a final de curs. Penso que aquest tipus de currículums estan mal elaborats en algun dels tres nivells, ja que no s’han escollit els continguts necessaris i adequats, i això fa que al voler complir-se el currículum, s’ensenyi malament i no s’aprengui, ja que no podem aturar-nos a treballar les competències; es a dir que el mètode emprat està malament, és millor aprendre poc i bé que no ràpid i malament. Pedro Villarrubia “Currículo significa seguir una larga y frenética carrera de conceptos, divididos en áreas, con el culo sentado en una silla” frase que m’ha fet reflexionar molt i la qual desgraciadament té tota la veritat perquè és així com s’imparteix l’educació.
M'encanta la imatge!
Es a dir, per a crear un currículum correcte hauríem
de escollir els continguts necessaris i adequats al temps que disposem, pensant
que les classes són d’una hora, i per a prendre decisions a nivell curricular,
podem basar-nos en les fonts que s’esmenten en el llibre Aprendre i ensenyar a
l’educació infantil, ja esmentat anteriorment:
· Font sociocultural: són els continguts que s’han d’ensenyar prioritàriament tenint en compte el context social en que ens trobem.
· Font psicològica: ens informa sobre allò que es adient ensenyar segons el desenvolupament adient de cada alumne.
· Font disciplinària: ens informa de el que es necessari aprendre a cada assignatura.
· Font pedagògica: dona informació de com s’ha d’ensenyar cada contingut.
Però no és suficient amb les fonts, sinó que hi ha que saber que és el que s’ha d’ensenyar; saber quins són els continguts necessaris per a fer un currículum eficaç i adequat, i a més a més hem de tindre molt en compte el currículum ocult, que els mestres poden trasmetre als alumnes, que és el missatge subjacent o model que l'alumnat està percebent, on el llenguatge que s'utilitza és molt poderós i a la vegada perillós; per això hem de entendre-ho com un concepte crític ja que penso que influeix molt en les espectatives dels alumnes i el seu aprenentatge. Per contingut entenem una sèrie de saber culturals i sabers seleccionats que esdevenen fonamentals per al desenvolupament i la socialització dels alumnes; aquests han d’afavorir a la integració dels nens en la comunitat que els envolta i atribuir a el desenvolupament de les capacitats de cadascun. Hi trobem tres tipus de continguts que cal que es duguin a terme per a l’aprenentatge: fets, conceptes i principis. A més d’això s’han d’ensenyar els procediments i tenir molt en compte l’actitud dels alumnes que és molt important; així dons, tant els continguts esmentats, els procediment i l’actitud, són les quatre potes indispensables per a l’aprenentatge (introduïdes per Zabala i Arnau (2007) en 11 ideas clave. Cómo aprender y enseñar competencias), de les quals vaig parlar a l’anterior entrada.
Fins ara no havia sentit a parlar mai del currículum de l’educació, sí que havia escoltat als meus professors, dir que tenien que complir amb els continguts que es fixaven i ara me’n adono que el que feien era intentar seguir aquest currículum de la manera que deia Pedro de pressa i de cul. Amb la meva pròpia experiència com alumne a l’escola i després d’haver llegit i escoltat a Zabala, i haver llegit els textos sobre el currículum, m’encantaria que la forma d’ensenyar i de fer i/o seguir el currículum canviés, per a que així als futurs alumnes no els passi el mateix que a jo; clar que seria magnífic que es pogués ensenyar tot, però amb el temps que es té, s’han d’ensenyar els continguts i competències necessàries per a poder desenvolupar-nos i resoldre problemes en un futur i que ens ajudin a seguir aprenent fora de l’escola; continguts que vertaderament s’assoleixin!
Esper que us hagi agradat,
Marta.
· Font sociocultural: són els continguts que s’han d’ensenyar prioritàriament tenint en compte el context social en que ens trobem.
· Font psicològica: ens informa sobre allò que es adient ensenyar segons el desenvolupament adient de cada alumne.
· Font disciplinària: ens informa de el que es necessari aprendre a cada assignatura.
· Font pedagògica: dona informació de com s’ha d’ensenyar cada contingut.
Però no és suficient amb les fonts, sinó que hi ha que saber que és el que s’ha d’ensenyar; saber quins són els continguts necessaris per a fer un currículum eficaç i adequat, i a més a més hem de tindre molt en compte el currículum ocult, que els mestres poden trasmetre als alumnes, que és el missatge subjacent o model que l'alumnat està percebent, on el llenguatge que s'utilitza és molt poderós i a la vegada perillós; per això hem de entendre-ho com un concepte crític ja que penso que influeix molt en les espectatives dels alumnes i el seu aprenentatge. Per contingut entenem una sèrie de saber culturals i sabers seleccionats que esdevenen fonamentals per al desenvolupament i la socialització dels alumnes; aquests han d’afavorir a la integració dels nens en la comunitat que els envolta i atribuir a el desenvolupament de les capacitats de cadascun. Hi trobem tres tipus de continguts que cal que es duguin a terme per a l’aprenentatge: fets, conceptes i principis. A més d’això s’han d’ensenyar els procediments i tenir molt en compte l’actitud dels alumnes que és molt important; així dons, tant els continguts esmentats, els procediment i l’actitud, són les quatre potes indispensables per a l’aprenentatge (introduïdes per Zabala i Arnau (2007) en 11 ideas clave. Cómo aprender y enseñar competencias), de les quals vaig parlar a l’anterior entrada.
Fins ara no havia sentit a parlar mai del currículum de l’educació, sí que havia escoltat als meus professors, dir que tenien que complir amb els continguts que es fixaven i ara me’n adono que el que feien era intentar seguir aquest currículum de la manera que deia Pedro de pressa i de cul. Amb la meva pròpia experiència com alumne a l’escola i després d’haver llegit i escoltat a Zabala, i haver llegit els textos sobre el currículum, m’encantaria que la forma d’ensenyar i de fer i/o seguir el currículum canviés, per a que així als futurs alumnes no els passi el mateix que a jo; clar que seria magnífic que es pogués ensenyar tot, però amb el temps que es té, s’han d’ensenyar els continguts i competències necessàries per a poder desenvolupar-nos i resoldre problemes en un futur i que ens ajudin a seguir aprenent fora de l’escola; continguts que vertaderament s’assoleixin!
Audio: "En conclusió podem dir que el currículum és
importantíssim tant per les etapes obligatòries com per les no obligatòries;
guia als mestres per el camí més adequat per arribar a bon port, es a dir, el
desenvolupament dels alumnes."
Esper que us hagi agradat,
Marta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario