Les primeres setmanes de curs vàrem estar parlant del que era el PLE i de quins tipus en coneixíem. El PLE és el nostre entorn personal d’aprenentatge i en coneixem dos:
- PLE entorn presencial, que és el que utilitza instruments i mètodes tradicional per aprendre i/o ensenyar com per exemple: llibres, enciclopèdies, mestres, context (família, amics...), vivències personals, paper i bolígraf, transmissió oral, televisió, etc.
- I el PLE d’entorn virtual, que és el que utilitza les noves tecnologies per accedir, crear i compartir informació, com per exemple: internet, buscadors, enciclopèdies virtuals, power point, word, xarxes socials, aplicacions de mòbils, skype, etc.
Però hem de afirmar que no només un d’aquests dos plens és el correcte per dur a terme un aprenentatge complet, sinó que el aprenentatge adequat seria una combinació dels dos.
A més hem estat parlant de la manera que s’hauria d’utilitzar per ensenyar, que no seria la que coneixem de escoltar al mestre i memoritzar per presentar-nos a un examen, sinó que hauríem d’ensenyar de la manera que els nens aprenguessin divertint-se i gaudint dels coneixements, i aprenent-los amb la pràctica per a que així poguessin aplicar-los a altres contextos.
I per parlar de tot això hem de parlar del canvi de l’escola tradicional a l’escola constructivista, coneixent l’escola tradicional com aquella escola on el alumne no sap res i es limita a escoltar al mestre que es qui ho sap tot, l’únic que té el coneixement i és autoritari, i per desgràcia es feia una avaluació basada en un o uns exàmens que feien de que l’escola fos selectiva, fent així que s’hagués de memoritzar el coneixement i no arribar a entendre’l, i qui no superes aquesta selectivitat ja la mantenien al marge de l’aprenentatge ja que a més de ser selectiva, era una escola propedèutica, en la qual s’estudiaven uns temes que anaven vinculats a uns estudis previs que en aquest cas es referia a arribar a anar a la universitat, sense donar oportunitat als que no volien seguir una carrera. L’espai d’aquest aprenentatge tradicional està a l’escola i només a l’escola. Ara bé, coneixem el concepte d’escola constructivista com l’escola del coneixement, on la finalitat de la ensenyança és que l’alumne aprengui per desenvolupar la informació i crear un nou coneixement fent així que el propi alumne siga el protagonista del seu aprenentatge i el mestre aquí, té el paper de guiar, orientar, i ajudar a l’alumne i que aquest faci un aprenentatge acumulatiu anant així ampliant el nostre currículum. En l’escola constructivista s’afirma que s’ha de saber la teoria, però que també hi ha que dur a terme la pràctica, no es pot fer una separació d’aquests dos conceptes com es feia en l’escola tradicional, i un bon mestre ha de aplicar aquesta nova pauta perquè el mestre no ho pot saber tot, però si que sap com saber-ho i on trobar-ho, mitjançant les competències, que tenen als mestres en continu aprenentatge... “Aprendiz de todo maestro de nada” ... Frase que penso que te molta relació amb el tema.
Zabala afirma que “... la función de la escuela debe consistir en la formación integral de la persona para que sea capaz de dar respuesta a los problemes que la vida le plantearà...”. Amb aquesta afirmació estic molt d’acord perquè jo penso que els mestres han de ajudar als alumnes a créixer i formar-se com a persones, però no com a simples persones sinó com a el model més adequat per així arribar a contruir una bona societat. I amb aquesta afirmació va molt relacionada la de Delors que pensa que la finalitat de la escola es que els alumnes es desenvolupin amb totes les seves capacitats i habilitats i per això hi ha que dur a terme els quatre pilars de l’educació, que Delor presenta en La educación encierra un tesoro, són Saber, Saber fer, Saber ser i Saber conviure. Amb el primer penso que es refereix a anar aprenen, entenguent i desenvolupant l’informació i creant nou coneixement. Amb el segon crec que es refereix a saber dur la teoria apresa a la pràctica. Amb el saber ser crec que es refereix a saber desenvolupar les pròpies capacitats anant creant la pròpia persona i amb el darrer opino que es vol dir saber viure amb tota la diversitat de persones per així poder dur a terme els altres sabers.
Finalment penjaré un vídeo que hem vist a classe, que em va encantar perquè té tota, ja que diu que un tot comença amb un bon mestre, i entenem bon mestre aquest que sap ensenyar les coses amb la finalitat que als alumnes els hi agradi i gaudeixin dels coneixements i així en construeixin de nous. Un bon mestre és el que sap despertar les curiositats i passions dels alumnes com els meus metres van intentar fer amb jo i mirant-los vaig decidir que de grossa voldria ser mestra i fer el mateix que ells van fer amb mi, i m’agradaria poder arribar a fer el que fa la mestra del vídeo.
Esper que us hagi agradat la meua segona entrada,
Marta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario